Lotus 49B slot car

Les carreres de Grand Prix van patir un gran canvi en la dècada de 1960, molt poc tenia a veure el Ferrari 246 Dino de motor davanter que va guanyar el Gran Premi de Monza de 1960 amb els Fórmula 1 amb alerons i patrocinats que es van utilitzar al 1969. Colin Chapman i els seus dissenys revolucionaris sens dubte van contribuir a això, motivats per la limitació de cilindrada a 1,5 litres per a l'any 1961. Amb menys potència disponible, es va fer molt més desenvolupament del xassís, la suspensió i els elements aerodinàmics. Chapman va donar un important pas endavant al 1962 amb el Lotus 25, emprant un xassís monocasc en lloc del xassís convencional utilitzat en el passat. Era més lleuger i més rígid.

Després de només cinc anys, les especificacions van canviar de nou, augmentant la cilindrada a tres litres. Això va deixar a molts dels equips independents com Lotus i Cooper sense motor. Tant BRM com Coventry Climax van pensar que podrien escurçar el temps del desenvolupament d'un motor nou convertint els seus V8 de 1.5 litres en motors de setze cilindres de 3 litres, enllaçant dues unitats. Només el BRM H16 es va fer realitat i va ser utilitzat en el Lotus 43 construït per a la temporada de 1966. Aquest inusual motor era pesat, però prou rígid com per suportar la major part de les càrregues de la suspensió, pel que estava collat ​​directament al xassís monocasc. Jim Clark va aconseguir una victòria amb aquesta configuració, però en moltes altres ocasions es va trencar el motor, poc fiable.

Colin Chapman va decidir buscar un nou motor per al 1967, però l’oferta era molt limitada. Contacta amb els seus amics Mike Costin i Keith Duckworth, els fundadors de la companyia de preparació de motors Cosworth. Immediatament es mostraran interessats en el projecte, però no tenien els recursos necessaris destinats a produir des de cero un motor per a les especificacions de la Fórmula 1. Com el seu equip havia guanyat la Indy 500 amb Ford, Chapman va utilitzar la seva influència per a convèncer a un dels executius de la companyia per a finançar l’operació, d’aquí va néixer la llarga i fructífera relació entre Ford i Cosworth. Utilitzant com a base el quatre cilindres Ford, l’equip de Cosworth va desenvolupar per primera vegada un motor de 16 vàlvules i 1600 cc FVA per a la Fórmula 2. Seria la base del futur V8 de tres litres per a la temporada de 1967.

Anomenat DFV (Double Four Valve), el nou motor va ser fos completament en alumini a la fàbrica de Cosworth. Com el seu nom indica, s’utilitzen arbres de lleves dobles i quatre vàlvules per cilindre. Utilitzant un sistema d’injecció de combustible Lucas, el motor va arribar als 405 CV a 9000 rpm. A l’igual que el BRM H16, el nou Cosworth DFV era excepcionalment rígid i Chapman va utilitzar aquesta característica quan s’havia de dissenyar el nou Lotus F1, utilitzant un xassís monocasc d’alumini que acabava després de la mampara del conductor. El V8 estava cargolat directament a aquesta secció i suportava tota la càrrega de la suspensió posterior, que era una solució molt més lleugera i més neta que utilitzar un bastidor posterior.

El cotxe era una evolució del 43, amb un xassís monocasc que allotjava tres dipòsits de combustible. La suspensió davantera estava suportada per un bastidor auxiliar d’acer i consistia en una forquilla inferior i un braç superior que estava cargolat a una molla helicoïdal muntada sobre l'esmorteïdor. La part posterior estava formada per una forquilla invertida inferior, un tirant superior i dos braços en els extrems. Els frenes de disc ventilats estaven proporcionats per Girling. Específicament per als neumàtics Fat Firestone, Lotus va desenvolupar unes llantes posteriors alleugerides El paquet va ser completat amb una caixa de canvis ZF de cinc velocitats, que també ajudaria a portar la càrrega de la suspensió.

Desafortunadament, el motor Lotus Cosworth 49 no estava a punt a l’inici de la temporada de 1967 i va fer la seva primera aparició el juny d’aquest mateix any a Zandvoort. Fou un debut estel·lar amb Graham Hill obtenint la pole position i Jim Clark la volta més ràpida i la victòria. L'escocès va aconseguir altres tres victòries aquesta temporada, però no va ser suficient per guanyar a Denny Hulme a la classificació final.
El Lotus 49 era més lleuger i més poderós que els seus adversaris, però no era massa fiable i especialment Hill patia moltes retirades. No obstant això, l’equip Lotus va aconseguir onze pole positions consecutives.

El 1968, Clark va començar guanyant la ronda inaugural de la temporada a Kyalami, abans de morir tràgicament en un Lotus F2 a Hockenheim el mes d'abril. Profundament entristit, Colin sabia no obstant que hi havia que seguir endavant, i en la segona carrera de la temporada va introduir una modificació que va fer canviar per sempre la fisonomia dels cotxes. L’únic Lotus 49 a la graella va ser el primer cotxe de F1 en utilitzar els colors del patrocinador. En aquest cas, el vermell, el blanc i l’or de la companyia de cigarretes Gold Leaf. Finalment Hill no va tenir problemes tècnics i obtindria la victòria en solitari setmanes després de la tràgica mort de Clark.

Però Chapman encara tenia un altre as sota la màniga, i en la propera carrera va presentar al Lotus 49B. Utilitzava una distància entre eixos lleugerament més llarga i una nova caixa de canvis Hewland, però el més important era que estava equipat amb alerons. Era el començament d'una temporada que veuria una gran varietat d'ajuts aerodinàmics, els més extrems eren altes ales recolzades en la suspensió del darrere. Hill aconseguiria la victòria en el debut del 49B a Mònaco, però després va haver d'esperar fins a l'última carrera per obtenir una altra victòria.

Desenvolupat encara més, el Lotus 49 correrà durant una altra temporada i mitja. El 1969, amb el xassís R10, Hill va aconseguir una victòria, a la seva pista talismà de Mònaco, amb una configuració aerodinàmica única, i és que l'organització va prohibir després dels entrenaments l'ús de les ales posteriors per perilloses, i Chapman va improvisar un petit aleró posterior per aconseguir major càrrega aerodinàmica. El Lotus va ser l'únic cotxe a utilitzar alerons posteriors en aquest Gran Premi.

Type: Formula
Brand: Lotus
Model: 49B
Year: 1968
Technical specifications:

Race: Monaco Grand Prix
Edition: 27
Name: XXVII Grand Prix Automobile de Monaco
Season: 1969
Championship: World Championship of Drivers / International Cup for Formula One Manufacturers
Position: 1^st
Number: 1
Team: Lotus-Ford

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit