Mercer 35R Raceabout slot car

Hi va haver un temps en què es tendia a passar per alt als automòbils esportius nord-americans perquè no coincidien exactament amb l'escena vintage europea. Estats Units semblava estar molt lluny i aïllat dels esdeveniments i desenvolupaments automobilístics que ocorrien a Europa. No obstant, la fabrica Mercer, amb el Tipus 35 Raceabout, juntament amb el Stutz Bearcat, eren propostes esportives atractives per als playboys de les més benestants ciutats americanes en els anys previs a la Primera Guerra Mundial, i fins i tot en el seu moment el Stutz Black Hawk va arribar a donar als invencibles Bentley un gran ensurt a Le Mans, el principal terreny de joc de l'automobilisme europeu.
Mercer inicia el seu camí el 1910, el nom prové del comtat de Mercer, Nova Jersey, on Mercer Autocar Company tenia la seva fàbrica al 500 Whitehead Road, de Trenton. L'enginyer responsable era C. G. Roebling, i Mercer mai va construir més de 500 automòbils a l'any. La marca es va fer famosa principalment per la naturalesa esportiva del Type 35 Raceabout, dissenyat per Finlay R. Porter, que es va posar en el mercat el 1911, i del qual només es van fer al voltant de 150 unitats en un any.
Tant aquest com el Runabout, amb una carrosseria més sòbria, tenien motors de quatre cilindres de 111 x 127 mm (4.950 cc), amb una potència de 30.6 hp als Estats Units. El bloc motor era d'acer, i es van usar pistons de ferro fos, originalment amb dos segments en cada un, encara que més tard es van augmentar a quatre, el cigonyal de dues polzades de diàmetre d'acer tractat amb níquel es muntava sobre tres rodaments.
Les vàlvules a cada costat de el bloc de cilindres eren d'acer al níquel, i cada arbre de lleves d'acer al carboni de 1¼ "de diàmetre era mogut des del cigonyal per engranatges helicoïdals de bronze de manganès. Al principi tenien un coixinet de boles a la part davantera i dos més a la del darrere, però després de 1911 es van usar 3 coixinets llisos. Una bomba d'aigua centrífuga gran refredava la part inferior de les vàlvules d'escapament, moguda amb engranatges i muntada amb dos rodaments de boles, conjuntament amb un ventilador que també anava sobre rodaments de boles i funcionava des de l'eix de la bomba amb una corretja plana.
La ignició es realitzava amb un magneto d'espurna bessona ZR4 de Bosch, impulsat des de l'arbre de lleves d'entrada, alimentant dues bugies per cilindre, una sobre la vàlvula d'entrada i l'altra sobre la vàlvula d'escapament. Un interruptor del tauler de comandaments permetia seleccionar un o dos jocs d'espurna.
La lubricació anava a càrrec d'una bomba rotativa accionada per engranatges que alimentava els tres rodaments principals.
Un carburador Flechter de doble cos amb una vàlvula d'aire auxiliar s'alimenta a través d'un col·lector extern de gran caudal alimentava el motor. L'alimentació de combustible era per pressió d'aire des del dipòsit de gasolina muntat en la part posterior, mantinguda per una bomba d'engranatges, hi havia un indicador en el tauler que indicava la pressió i un registrador magnètic de la quantitat de combustible.
En el primer Mercer 35s, un embragatge de con al volant transmetia la potència a la caixa del canvi de tres velocitats, però a partir de 1912 es va utilitzar un embragatge de disc ple d'oli de 44 plaques.
Tots els eixos funcionaven amb coixinets de boles. La suspensió consistia en molls semielíptics al devant i al darrere, amb grillons en ambdós extrems i amortidors de xoc per fricció Hartford.
Hi havia un fre de transmissió darrere de la caixa de canvis amb sabates folrades de asbest, mentre que els frens de les rodes del darrere tenien sabates amb revestiments d'amiant de 19 x 2 polzades.
El xassís era de secció en canal, i el radiador estava aïllat de les deflexions del xassís mitjançant dos suports de bola i sòcol.
Al 1911 la mida dels pneumàtics era de 34 x 3½, i de 32 x 4 a partir de llavors.
Al llarg dels anys 1911 a 1914 el Mercer 35 Raceabout es va fabricar en les sèries R, C i J.
L'aspecte esportiu de l'Mercer 35 era evident per la seva columna de direcció inclinada, dos seients envoltants, canvi i palanques de fre exteriors, dipòsit de combustible amb llantes de recanvi a la part posterior i pintura de color groc canari.

Sense cap dubte, era un automòbil de molt alta qualitat, gairebé fet a mà. Els blocs de cilindres estaven recuits, cada pistó i biela havien de pesar igual que les altres parelles i el cigonyal estava equilibrat a 1800 rpm en un banc de prova abans de muntar-se en el motor. Les línies de combustible estaven fetes de tubs de coure recuit i les juntes eren de plata. L'indicador de pressió de combustible estava tan ben fet que alguns encara funcionaven correctament en els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Els motors eren provats en un dinamòmetre i havien de rendir 58,8 CV a 1700 rpm, i 60,8 CV a 2000 rpm en les versions de competició. Els eixos de l'eix posterior eren d'acer d'aliatge tractat tèrmicament i els engranatges de la caixa de canvis es verificaven per tenir el diàmetre de pas correcte. Les ballestes estaven fetes del millor acer d'aliatge de vanadi.
El tipus 35 Mercer Raceabout tenia un embragatge suau i un agradable canvi de marxes, però el seu punt feble era el xassís, ja que tenia tendència a trencar-se.
El Mercer Raceabout va ser l'automòbil ràpid de la gamma Tipus 35 i la seva reputació va millorar encara més pels seus èxits en carreres. Assoliren diverses victòries, però cal destacar el fet important de la participació de l'equip oficial de la fàbrica en la primera edició de les famoses 500 Milles d'Indianàpolis, que es va celebrar el 30 de maig de 1911, encara que en aquest cas no es van alçar amb la victòria final. Durant les dues temporades anteriors (1909 i 1910), el Indianàpolis Motor Speedway havia programat nombroses carreres més petites en una sèrie de trobades durant els dos anys. El 1911 es va canviar la política de carreres, i la gerència va decidir programar un esdeveniment únic a gran escala que atragués l'atenció generalitzada dels equips i fabricants de carreres nord-americans i europeus. Va resultar ser un gran èxit, establint-se immediatament com la principal competició d'automobilisme en la nació i una de les més prestigioses del món. Ray Harroun, enginyer de Marmon Motor Car Company, va sortir del seu retir per conduir i va guanyar l'esdeveniment inaugural abans de retirar-se definitivament, encara que no sense polèmica, ja que va córrer sense mecànic, com era obligatori en l'època, controlant als seus competidors a través d'un mirall retrovisor. Aquesta diferència de pes li aportava un avantatge substancial respecte a la resta de competidors.
Els cotxes Mercer van finalitzar en els llocs 12 i 15, i tot i que acabar per a qualsevol participant ja era un èxit, Mercer no es va conformar amb el resultat, i en els següents anys va aconseguir importants victòries, amb cotxes encara més evolucionats.
John Roebling, cap de la Companyia, va morir en 1917. La seva esposa va morir a l'any següent i la família no desitjava continuar fabricant automòbils. Mercer era una proposta temptadora per als especuladors de Wall Street, havent tingut una facturació de més de 230.000 $ el 1916, i tenir un capital de 550.000 $. L'oferta més alta va venir de Emlen S. Hare, Hare havia estat el gerent de Nova York per Packard. No obstant això, els seus plans per Mercer eren massa ambiciosos, especialment en el clima de depressió financera. Va comprar Locomobile, i després Crane-Simplex, en 1920-1921. Mercer va entrar en suspensió de pagaments al juliol de 1923. La producció va cessar finalment el 1925, sota la direcció de William Smith, que havia estat l'exvicepresident de Mercer.

Type: Endurance
Brand: Mercer
Model: 35 R Raceabout
Year: 1911
Technical specifications:

Race: Indianapolis 500
Edition: 1
Name: Indianapolis 500-Mile Race
Season: 1911
Championship: AAA National Championship
Position: 12^th
Number: 36
Team: Mercer Motor Co.

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit