Chenard & Walcker Z1 Spéciale slot car

Fundada el gener de 1898, la empresa va néixer de l'associació entre els enginyers Ernest Chenard i Henri Walcker, i inicialment fabricava vehicles de tres rodes. Emplaçada inicialment en Asnières, sis anys després va canviar el seu nom pel de Société Anonime des Anciennes Établissements Chenard & Walcker. A la nova seu de Qennevilliers es va ampliar la gamma de vehicles produïts, que van ser, tots, automòbils de 4 rodes, que seguien l'esquema que s'havia imposat a tot Europa.

Les característiques de la producció de Chenard & Walcker, ja des d'orígens, van ser una certa originalitat i refinament en les solucions mecàniques, al costat d'un alt nivell d'eficiència pel qual els seus vehicles es van emprar sovint amb èxit en proves esportives, en què la pròpia empresa estava present de manera directa.

El seu èxit més important va ser victòria en la primera edició de les 24 Hores de Le Mans (1923). El cotxe era un 4 cilindres amb un sol arbre de lleves, amb vàlvules de gran diàmetre.

En els anys següents es va intentar en va repetir l'èxit amb cotxes amb diferents configuracions de motor, guanyant només en les 24 Hores de Bèlgica. Aquest va ser l'últim projecte de Eugéne Chenard, a qui va substituir l'enginyer Toute, creador dels Chenard & Walcker més famosos dels anys vint: els petits 1100 Sport amb carrosseria aerodinàmica integral, denominats «Tank».

Com els anàlegs Bugatti, que van tenir una aportació bastant més breu, els Chenard & Walcker estaven proveïts d'una carrosseria integral, de flancs plans, estèticament revolucionària, però molt funcional per als fins aerodinàmics. No és exagerat però suposar que haguessin aconseguit també les mateixes victòries amb carrosseries normals (que estaven de totes maneres disponibles per als clients més tradicionals). El secret de l'èxit estava en l'eficàcia mecànica del petit motor, caracteritzat per un sistema inèdit de distribució amb vàlvules d'admissió de grans dimensions, que era realment notable. La potència, en la preparació per a les proves de llarga durada, era de 55 CV.

A les 24 Hores de Le Mans de 1925, la fàbrica va presentar dos cotxes de 4.5 litres i tres Tank de 1100cc. Òbviament, tot l'esforç de l'empresa s'inclinava cap als models grans, però en cursa aquests van abandonar per problemes de refrigeració, per tenir les mànegues del circuit del refrigerant massa exposades a la calor del motor. En els boxes es van alarmar perquè els petits Tank tenien un sistema de refrigeració similar al que acabava de trencar-se en els cotxes grans.
Van parar a boxes als models de 1100cc i van descobrir que les mànegues no anaven a durar molt més, però estaven en la volta 14 i encara no les podien canviar -per reglament no es podien canviar peces fins a la volta 20- pel que només van poder afegir una protecció aïllant i creuar els dits ...
No obstant això, dos dels petits Chenard van aguantar, i conduïts per Glaszmann-De Zuñiga i per Sénéchal-Loqueheux van arribar primer i segon en la categoria de fins a 1.100 cc.

Type: Endurance
Brand: Chenard & Walcker
Model: Z1 Spéciale
Year: 1925
Plate: 8174-G8 FR
Technical specifications:

Race: 24 Heures du Mans
Edition: 3
Name: 3rd Grand Prix of Endurance
Season: 1925
Championship: Automobile Endurance Racing
Position: 13^th
Category: 1.1
Category position: 2^nd
Number: 49
Team: Chenard-Walcker S.A.

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit