Ferrari Dino 206 GT slot car

Als anys 60, per Ferrari s'havia fet obligat un augment de les vendes i una reducció en els costos de producció. Hi havia una oportunitat excel·lent per dissenyar una versió de carretera de cilindrada al voltant dels 2 litres, partint del prototip 196S, i que per primera vegada en la història de Ferrari, es pogués produir en cadena. Pininfarina va dissenyar un vehicle de línies suaus i clàssiques, típiques italianes, a les quals es va acoblar un motor V6 d'origen Fiat, desenvolupat i adaptat pels enginyers de Ferrari per al seu muntatge en disposició central transversal. El model va trobar alguna resistència entre els més puristes, que no ho considerava un autèntic Ferrari pel motor que equipava, però aviat van canviar d'opinió quan van tenir l'oportunitat de veure’l de prop i provar-lo. Esportivament, aquest Ferrari propulsat per un motor relativament petit, en comparació amb els altres models que s'oferien en aquells temps a la gamma, es va realitzar com a conseqüència de la nova reglamentació per als monoplaces de Fórmula 2 que va entrar en vigor al 1967. Aquesta normativa exigia que els motors empleats en els cotxes de carreres havien de ser derivats dels de producció en sèrie i dels quals s'havien d’haver fabricat almenys 500 unitats. L’altre raó per la qual Ferrari va concebre el Dino va ser el poder competir amb el Porsche 911, que es va llançar el 1963 com a substitut per al 356. Un dels cotxes més esportius que es va fabricar, el 911 es va llançar amb un motor pla de sis cilindres de 2.0 litres amb 128 cavalls de força, però Porsche va introduir un model 911S més potent amb 158 cavalls el 1967. Al 1969, amb el Dino 206 GT en el seu segon any al mercat, Porsche va evolucionar el motor a una unidad de 2,2 litres que aconseguí 178 cavalls.
En aquell moment Ferrari no tenia la capacitat suficient per realitzar la quantitat de motors exigida per homologar-los en F2, per la qual cosa va ser necessària una aliança amb Fiat que fes possible la participació de la marca de Maranello en Fórmula 2. Fiat construiria els propulsors i els utilitzaria en els seus cotxes de alta gama amb motor davanter, als quals es denominaría Dino, i també se'ls subministrarà a Ferrari. Tots els models, independentment que fossin Fiat o Ferrari, utilitzarien el logotip 'Dino'.
El nom Dino va ser utilitzat per primera vegada als automòbils Ferrari a finals dels anys cinquanta, per designar als monoplazas de Fórmula 1 i als vehicles de la categoria Esport. Era el nom de pila del fill de Enzo Ferrari, mort en 1956, i es va utilitzar en la seva memòria, ja que abans de la seva mort estava treballant precisament en un projecte de motor en "V". El nom es va continuar utilitzant durant els primers seixanta per designar qualsevol model amb un motor en "V" i, posteriorment, es va tornar a usar el 1965 en el 166P, un automòbil de competició amb motor central que va acabar derivant en els 206 SP i 206 S de carreres. El 206 GT va ser el primer model a portar el logotip Dino, en lloc del de Ferrari, al capó. Aquest emblema era un rectangle horitzontal amb unes lletres estilitzades en color blau sobre fons groga.
La producció del 206 GT va començar durant 1968 i es va mantenir fins a 1969, quan el motor de 2 litres va ser substituït per un de 2,4 litres. Juntament amb altres detalls que es van variar, va néixer el Dino 246 GT. En els nou mesos que va durar el període de producció es van construir prop de 150 Dino 206 GT, tots amb volant a l’esquerra.

Type: Endurance
Brand: Ferrari Headquarters: Maranello Since: 1929
Model: Dino 206 GT
Year: 1967
Technical specifications:

Race: 12 Hours of Sebring
Edition: 18
Name: Sebring International Raceway
Season: 1969
Championship: International Championship for GT Manufacturers
Position: 36^th
Category: P 2.0
Category position: 10^th
Number: 38
Team: N.A.R.T.

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit