Mercedes Benz 300 SLR slot car

mercedes_benz_300_slr_5263f6be16c3b9b42ab45aac095addb5.mercedes_benz_300_slr_5263f6be16c3b9b42ab45aac095addb5

mercedes_benz_300_slr_1722984132239.mercedes_benz_300_slr_1722984132239

mercedes_benz_300_slr_1721164004849.mercedes_benz_300_slr_1721164004849

mercedes_benz_300_slr_1721163812104.mercedes_benz_300_slr_1721163812104

mercedes_benz_300_slr_1721163812094.mercedes_benz_300_slr_1721163812094

El Mercedes-Benz 300 SLR és una excepció a la història de les carreres de la marca. Es basa en part en la tecnologia del model d'èxit de Gran Premi, però amb la carrosseria d'un GT. Només es van construir nou xassís d'aquest model fantàstic, la unitat que ens ocupa era el #0003/55.

El Mercedes-Benz 300 SLR estava previst per a la temporada del 1954 i l'empresa ja l'havia inscrit a les 24 Hores de Le Mans, però el va retirar poc abans de la proba, es van identificar problemes d'última hora. : el cotxe encara no estava llest. La seva designació interna W 196 S ja indicava la seva estreta relació familiar amb els contemporanis Grand Prix Silver Arrows, en què de fet es va inspirar en la majoria dels aspectes. El seu motor de 2.982 cc, amb dos mil·límetres més de diàmetre i una cursa augmentada en 9,2 mil·límetres, era la versió més potent del motor de vuit cilindres en línia del W 196 R i desenvolupava 296 CV (218 kW) a 7.400 rpm. El règim del motor, la potència i la mida del dipòsit recomanats canviaven en funció de les característiques de la propera cursa, des d'una prova de velocitat com la cursa d'Eifel a Nürburgring de 228 km fins a una marató com Le Mans. Es va mantenir intacte el concepte bàsic d'una unitat d'una sola peça que combina la culata i els cilindres, els dos blocs de quatre cilindres estaven fets de sil·lumin, un aliatge lleuger d'alumini d'alta resistència, en lloc d'acer, a diferència del motor del W 196 R. Amb un pes llest per muntar de 235 quilograms, aquest motor mostrava una resistència sorprenent. Un exemplar va ser torturat en el dinamòmetre a altes revolucions durant 9.800 quilòmetres més 32 hores més. Només es van canviar els anells d'oli després de 5.945 quilòmetres. Inclinat cap a la dreta en un angle de 57 graus, es va instal·lar al xassís SLR quatre graus més a prop de l'horitzontal que al W 196 R, encara que la distància al terra era molt més gran que la del monoplaça, a causa dels circuits en via pública que van formar part del campionat de resistència. Utilitzava una barreja de 75% de benzina comercial, 15% de metanol i 10% de benzè.
Gairebé intacta, encara que adaptada a les necessitats especials de, per exemple, les dues carreres italianes, es muntava la suspensió del W 196 R amb doble forquilla al davant i eix oscil·lant al darrere. L'estructura espacial de 60 kg de pes, es derivava, en canvi, del 300 SL de 1952, una gelosia de tubs de 25 mil·límetres de diàmetre i un mil·límetre de gruix de paret, sobretot als costats sota el portes, i amb tirants més forts a la zona de la suspensió. Després de tot, hi havia d'haver espai per a dos ocupants, i Ludwig Kraus, l'enginyer responsable del xassís, i el seu equip van haver de tenir en compte els paràmetres establerts a l'apèndix J de la FIA, especificant dues portes i les dimensions de l'habitacle. Tot i això, el conductor s'asseia amb les cames a riallades sobre el túnel de l'embragatge, com en un corredor de Gran Premi. El volant desmuntable estava situat a la banda esquerra, a diferència dels seus rivals Jaguar o Ferrari, estant aquests millor dissenyats per als circuits europeus en què es girava en el sentit de les agulles del rellotge.
El model feia servir unes ajudes de frenada que ho milloraven ostensiblement. A través de quatre polsadors es podia ruixar un raig d'oli sobre el tambor de fre respectiu quan un dels frens es bloquejava, cosa que passava amb força freqüència en vehicles de totes les marques. I accionat manualment pel conductor, es va instal·lar un fre dinàmic en forma d'aleró que es desplegava cap amunt.
Lamantablement, una unitat es va veure involucrada en el famós i fatídic accident de Le Mans Juny de 1955, fet que va suposar la retirada de Mercedes Benz de la competició durant molts anys,
amb alguna excepció, com el gran premi que ens ocupa, celebrat al circuit de Krinstianstad de Suècia, a l'agost de 1955, i que era un test no puntuable per a cap campionat, per comprovar la capacitat de l'esmentat país per organitzar propers esdeveniments de GP en un futur proper. Així doncs, la unitat va ser preparada per a una cursa de GP, amb les modificacions pertinents.

Type: Formula
Brand: Mercedes-Benz Headquarters: Stuttgart Since: 1926
Model: 300 SLR
Year: 1954
Technical specifications:

Chasis: estructura espacial con tubos de 25 mm de diametro

Longitud: 4521 mm
Amplada: 1803 mm
Alçada: 1303 mm

Suspensió
• Devantera: Double wishbones, torsion bars, and telescopic shock absorbers
• Posterior: Swing axles, torsion bars, and telescopic shock absorbers

Motor: Mercedes-Benz M 196 S 2,982 cc L8 306,19 CV
• Cilindrada: 2982 cm3 306,19 CV
• Configuració: Inline L8
• Posición: Devanter longitudinal

Transmisió
• 4 Marchas manual