Brabham BT26 slot

Per parlar correctament hem de diferenciar entre com s'anomenava oficialment l'equip, Repco-Brabham, i quan es parla pròpiament dels cotxes, que és acceptable anomenar-los com a Brabham-Repco.

Dissenyat per Ron Tauranac, el BT26, evolució del BT24, va ser l'últim projecte dels seus cotxes de F1 amb xassís d'estructura espacial, i un dels últims cotxes de F1 a competir amb aquest tipus de disseny de xassís, els futurs canvis a la normativa pel que fa a l'emmagatzematge de combustible els prohibirien, així que va haver de sucumbir a la nova moda dels monocascos. De fet, Tauranac ja havia combinat l'estructura espacial amb panells d'alumini tensats per crear un semimonocasc, cosa que li va permetre reduir la mida dels tubs de l'estructura espacial i així alleugerir el xassís.
El BT26 va fer el seu debut a la temporada de 1969 i ràpidament es va establir com un dels cotxes més competitius de la graella. Era un cotxe tècnicament avançat per a la seva època. Va ser construït amb alumini lleuger d'alta resistència a la tracció i presentava un disseny de carrosseria aerodinàmic, amb alerons innovadors per millorar l'estabilitat a alta velocitat que van anar canviant segons la pista i segons evolucionava el cotxe. La suspensió de l'automòbil va ser dissenyada amb excepcional atenció a l'agafada, fent-ho summament àgil i estable a la pista.
La caixa de canvis Hewland era manual de cinc velocitats, considerada la més moderna de l'època. El cotxe tenia una velocitat màxima d'uns 300 km/h i podia accelerar de 0 a 100 km/h en menys de 4 segons.
L'altra diferència principal entre el BT24 i el BT26 era que aquests últims estaven equipats amb un motor de la sèrie Repco 860, més potent, però també força menys fiable.
Per a les temporades 1966-67, Repco havia subministrat un V-8 de 3,0 litres amb un sol arbre de lleves al capdavant que utilitzava dues vàlvules per cilindre. El 1967, aquesta sèrie Repco 700 produïa gairebé 330 CV, amb una fiabilitat raonable. No obstant això, quan el Ford Cosworth DFV va aparèixer al Gran Premi d'Holanda de 1967, la sèrie Repco 700 va quedar sobtadament obsoleta, amb aproximadament 80 CV menys que el Cosworth V-8. El nou motor DFV va tenir els seus problemes inicials, igual que el xassís Lotus 49 en el qual es muntava inicialment, cosa que va permetre a l'equip Brabham gaudir encara d'una altra temporada d'èxit. Però calia estar a l'alçada per a la propera campanya, i per produir prou potència per desafiar el DFV, per al 1968 Repco va dissenyar un nou V-8 de doble arbre de lleves al capdavant amb quatre vàlvules per cilindre, capaç de produir 400 CV a 9.500 rpm. El Repco RB860 feia servir arbres de lleves accionats per engranatges, una disposició complexa que va resultar ser la perdició del motor. Fins i tot reduir la línia vermella a 9.000 rpm (la qual cosa va reduir la potència a aproximadament 380 CV) no va ser suficient perquè el RB860 fos fiable, i al seu any de debut, el nou xassís BT26 va acabar només dues curses (el Gran Premi d'Alemanya) , on Jochen Rindt va acabar tercer i Jack Brabham cinquè).
Aquesta temporada de 1968 plena d'abandonaments, va fer que, cansat de problemes, Jochen Rindt marxés per unir-se a Lotus. En 1969, i molt a pesar seu, Jack Brabham va determinar que els motors Repco van ser reemplaçats per motors Cosworth DFV, aquestes unitats es van denominar com BT26A. A partir de llavors va començar una sèrie de triomfs, que van demostrar el més encertat del disseny del cotxe.

Brand: Brabham
Model: BT26
Year: 1969
Technical specifications:

Race: United States Grand Prix
Edition: 11
Name: XI United States Grand Prix
Season: 1968
Championship: International Cup for Formula One manufacturers
Number: 3
Team: Brabham Racing Organisation

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit