Auto Union Type C slot car

El 1932, els fabricants alemanys Audi, DKW, Horch i Wanderer van unir forces per formar Auto Union. L'objectiu principal d'aquesta aliança d'empreses era aconseguir una millor posició al mercat i ser una competència real a Mercedes-Benz. Encara que tots quatre van continuar produint cotxes sota el seu propi nom, compartien tecnologia i una nova insígnia de quatre cèrcols al radiador. Quan Mercedes-Benz va anunciar la seva intenció de participar en carreres de Gran Premi el 1934, Auto Union, per descomptat, no es va voler quedar enrere, especialment considerant l'enorme suport econòmic ofert pel govern alemany. Sense experiència al món de les carreres, van contractar els serveis de Ferdinand Porsche i Adolf Rosenberg, que ja estaven immersos en la construcció d'un nou cotxe de Gran Premi.

Porsche havia treballat anteriorment per a Austro Daimler i Mercedes-Benz, per als que va dissenyar el reeixit cotxe de carreres S-Type. Gairebé una dècada abans, Rosenberger havia pilotat amb èxit un cotxe amb motor central i va convèncer Porsche de seguir per aquest camí per al seu nou cotxe de carreres de Gran Premi. Opinaven que aquest disseny tenia diversos beneficis importants. En primer lloc, hi hauria molt més pes a l'eix del darrere, cosa que hauria de millorar la tracció. Un altre avantatge era que no era necessari un eix de transmissió que travessés l'habitacle del conductor, de manera que el conductor podia seure considerablement més baix al cotxe, baixant el centre de gravetat i la resistència al vent.

La ubicació del motor va ser només el primer de molts elements de disseny poc convencionals del cotxe Porsche/Auto Union Grand Prix. Tot i que el pes estava limitat a un màxim de 750 kg, es va optar per un motor de setze cilindres, mantenint baixa la massa gràcies a l'ús d'aliatges lleugers per al bloc i la culata. Els cilindres estaven en un angle de 45 graus, deixant prou espai per al col·lector d'admissió dins de l'estreta carrosseria, que s'alimentava des de la part del darrere del motor mitjançant un enorme sobrealimentador tipus Rootes. Porsche va optar per un conjunt de vàlvules simple i lleuger, amb un sol arbre de lleves central. En la primera versió, amb una cilindrada d'una mica menys de 4,4 litres, el motor V16 desenvolupava 295 CV a només 4.500 rpm.

Acoblada a una caixa de canvis de cinc velocitats, la transmissió es va instal·lar en un bastidor tipus escala, tubular, inusualment convencional amb quatre travessers. El travesser davanter portava la suspensió independent, que era de dos braços d'arrossegament. Els inferiors estaven connectats entre si mitjançant una barra de torsió que travessava el travesser. Els superiors muntaven amortidors de fricció. La suspensió del darrere també era independent amb eixos oscil·lants i un braç radial a cada costat per controlar les forces de frenada i acceleració. Hi havia una única ballesta transversal i un amortidor de fricció per a cada costat. Es van instal·lar frens de tambor hidràulics Lockheed a totes les rodes.

Aquest revolucionari model va ser denominat Auto Union Tipus A, amb molt de potencial, però no amb els èxits esperats, els Mercedes-Benz eren inabastables.

Per reforçar l'escuderia, es va contractar Archille Varzi, fins aleshores pilot de Lancia-Ferrari, per unir-se als ja pilots de la marca Stuck, i al jove i talentós Bernd Rosemeyer, i se'ls va donar el Tipus B modificat, que en muntava una versió més gran i potent del motor V16, i ressorts de barra de torsió a la part posterior en lloc de la ballesta semiel·líptica

Després de la decebedora temporada de 1935, Porsche va deixar de banda tota precaució i va augmentar la cilindrada del V16 a poc més de sis litres; augmentant la potència a la sorprenent xifra de 528 CV per al nou Tipus C. Encara que això va ser una millora òbvia, també va fer que els Auto Union fossin encara més difícils de controlar. En aquell moment i durant anys, el maneig complicat es va atribuir a la ubicació del motor, però com Cooper va demostrar dues dècades més tard, no hi havia res de dolent en això. La imprevisibilitat de la suspensió davantera i del darrere va contribuir en gran mesura a la mala reputació de l'Auto Union. Només Rosemeyer i, en menor mesura, Stuck, van poder dominar el Tipus C i, en les ocasions que ho van fer, va ser imparable.

Type: Formula
Brand: Auto Union
Model: Type C
Year: 1936
Technical specifications:

Race: Vanderbilt Cup
Edition: 13
Name: Vanderbilt Cup Race
Season: 1937
Championship: Non Championship race
Position: 1^st
Number: 4
Team: Auto Union AG

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit