Bugatti T59 slot car

L'últim cotxe de gran premi que va construir Bugatti va ser el Tipus 59. El 1933 Jean Bugatti va prendre la direcció de la fàbrica de Molsheim, mentre el seu pare treballava a Paris en un projecte de l'Autorail de Bugatti i intentava unir les companyies de ferrocarrils, per obtenir comandes. En Molsheim, mentrestant, s'estava planificant l'estudi d'un nou model de turisme, el tipus 57, i d'un nou model de carreres de què va derivar el tipus 59. El motor va ser l'únic punt comú d'aquests dos cotxes. El 59 va representar l'últim intent de Bugatti de produir una sèrie de cotxes de carreres capaços de guanyar grans premis i també esperant que fos possible vendre'ls de manera rendible, cosa que no havia passat amb el tipus 54. Curiosament el 59 va veure la llum un dia abans que comencés la fabricació del 57, en realitat va aparèixer abans que el model 57 turisme, la sortida del qual va ser retardada per la necessitat de vendre els estocs del T 49 i el T 46.
El Bugatti type 59 està considerat sens dubte, el model més bonic de tots els cotxes de carreres biplaça construït mai, però no va complir amb les expectatives que es van dipositar en ell.
Va aparèixer amb un motor de 2,8 litres amb el qual va córrer al Gran Premi d'Espanya, al setembre d'aquest mateix any va trencar corrent al G.P. Francès, però va tornar a aparèixer en el G.P. de Bèlgica.
El model de 3,3 litres va ser construït en Molsheim, com a resposta al model de automòbils de fórmula de Grand Prix de 1934 (750 kg de pes màxim) imposat per la nova reglamentació.
Després del G.P. de Mònaco el 1934, en què Deyfus va quedar 3r i Nuvolari 5è, el Stoke va ser ampliat a 100 mm (com per al T57) i un grup de tres cotxes, més tres de recanvi, van córrer amb força èxit.
Es va augmentar el cubicatge dels motors dels cotxes a 3,5 litres per al G.P. de Bèlgica de 1934, però els van tornar a deixar una altra vegada en 3,3 litres per disputar el G.P. d'Espanya d'aquest mateix any.
El motor parteix de la base del Type 57S, disposa del mateix cigonyal de sis suports en disposició posterior, doble arbre de lleves i compressor amb engranatge mòbil, encara que la direcció de rotació de aquest estava a l'inrevés, de manera que el carburador pogués anar muntat sobre del compressor quedant així tot el motor més a prop de terra, això no s'hagués pogut aconseguir amb el disseny normal de el motor del 57S.
El motor del 59 desenvolupava al voltant de 230hp.
El model que ens ocupa és el corresponent al xassís 59122, el primer dels vuit 59 construïts a la fàbrica de Molsheim, amb el motor denominat com nº1. Va ser conduït per molts dels pilots més destacats de l'època: Achille Varzi, Antonio Brivio, Jean-Pierre Wimille i un dels més grans de tots els temps, Tazio Nuvolari. El millor resultat per a 59122 va ser el GP de Bèlgica de 1934, quan Brivio va seguir al pilot de Bugatti Rene Dreyfus fins acabar segon. Brivio també va establir un nou rècord de volta en el ràpid circuit de Spa. El xassís 59122 aconseguir la 3a plaça al GP d'Espanya i a la Coppa Acerbo d'aquest any.
El 1935, l'automòbil es va vendre a un anglès, Lindsay Eccles, que el va usar en diverses carreres ja com privat.

Type: Formula
Brand: Bugatti Headquarters: Molsheim Since: 1909
Model: T59
Year: 1934
Plate: 8266-NV1 FR
Technical specifications:

Race: Spanish Grand Prix
Edition: 9
Name: IX Gran Premio de España
Season: 1934
Championship: World Championship of Drivers / International Cup for Formula One Manufacturers
Position: 3^rd
Number: 12
Team: Automobiles Ettore Bugatti

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit