Fiat Abarth 1000 TC slot car

Quan es va presentar el Fiat 600 a mitjans dels anys cinquanta, tots els tallers de tuning a Itàlia es van afanyar a millorar el seu rendiment. El més reeixit dels preparadors de Fiat va ser l'ex enginyer de projectes de Cisitalia, Carlo Abarth. El seu treball a Torí va esdevenir la fàbrica de carreres més gran de món.
El primer projecte a portar l'emblema de l'escorpí d'Abarth va ser un sistema d'escapament de flux lliure en 1950, de què s'havien venut un quart de milió d'unitats a l'any una dècada després.
L'any 1956 debutava el primer producte realitzat per Carlo Abarth sobre la base de la carrosseria d'un Fiat 600 i que es va presentar sota la denominació Abarth 750 Gran Turisme Derivazione.
Fiat li lliurava els petits Seicento a Abarth sense finalitzar, a fi que el cost de producció fos menor, ja que el preparador els acabava amb els seus propis propulsors i elements mecànics, que reemplaçaven el motor de 633 centímetres cúbics per un desenvolupament propi, amb 710 centímetres cúbics de desplaçament.
A través de diverses modificacions mecàniques, entre les que es trobava un volant motor alleugerit, noves lleves i un carburador mes gran, es va aconseguir gairebé duplicar la seva potència, que va passar dels 21.5 a 40 CV, amb el que es va aconseguir una velocitat màxima de 129 quilòmetres per hora.
El cotxe va tenir una nova evolució cap a l'any 1959, quan es va introduir l'Abarth 700S, equipat amb un motor de 698 centímetres cúbics, i un Bialbero que va elevar la seva potència fins a arribar als 64 CV a 7.100 rpm.
Ja cap a finals de 1960 el model tornava a evolucionar amb l'arribada de l'Abarth 850TC Berlina, que mantenia la carrosseria del Fiat 600, encara que degudament adaptada per donar cabuda a les seves modificacions mecàniques. Per davant del para cops davanter se situava una caixa de format rectangular, que donava cabuda al radiador d'oli, mentre que a la part posterior els passos de rodes van ser oportunament eixamplats, per donar cabuda a unes rodes de majors dimensions.
Per la seva mecànica es va optar pel bloc de 4 cilindres d'origen Fiat, amb 847 centímetres cúbics de cilindrada, que produïa una potència de 52 cavalls. L'any 1962 va ser introduït el 850TC Nürburgring, com a homenatge a una victòria obtinguda al circuit alemany durant una cursa de 600 quilòmetres disputada a 1961. Aquest model elevava la potència a 55 cavalls a 6.500 rpm.
Però l'any 1969 es va incorporar per primera vegada el motor de 982 centímetres cúbics, que utilitzava dos carburadors Weber i una compressió de 9.3: 1, que desenvolupava una potència que arribava als 91 cavalls a 7.100 rpm i li permetia superar els 200 quilòmetres per hora de velocitat màxima.
Aquest és el model denominat Fiat Abarth 1000 TC Berlina Corse, i és el model que ens ocupa, i que no s'ha de confondre amb el model posterior, el 1000 TCR, fàcilment recognoscible pel seu nou aleró posterior.
Abarth preparava Fiats, i Faza va preparar els Abarths. Faza era una petita botiga i un equip de carreres fundat a principis dels anys seixanta en l'estat de Nova York, compost per poc més que el seu fundador, Albert S. Cosentino. Cosentino tenia una connexió personal amb el propi Carlo Abarth, així com bones relacions amb empreses adjacents a Fiat com Campagnolo, Alquati i Collotti. Faza significava Fiat Abarth Zagato Allemano. I la botiga va permetre gestar una de les carreres amb més història en la història de SCCA.
Carlo Abarth podia esprémer quantitats sorprenents de potència dels motors Fiat més petits. I Faza, amb Cosentino al volant, competia amb ells amb un èxit notable. A la classe D Sedan de la SCCA el 1970, Cosentino va guanyar 34 de les 35 curses amb el Fiat Abarth 1000TC Berlina Corsa.

Type: Touring
Brand: Abarth
Model: Abarth 1000 TC
Year: 1969
Technical specifications:

Season: 1970
Championship: SCCA
Position: 1^st
Category: D Sedan Racing
Number: 6
Team: FAZA

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit