Ferrari 250 S Berlinetta Vignale slot car

El Ferrari 250 S va ser dissenyat com a cotxe de carreres en 1952. Va ser el primer de la llarga sèrie de models Ferrari 250, tant de competició com de carrer, propulsats per l'omnipresent motor Colombo V12 de 3.0 litres. D'aquest model en concret, precursor de les altres, es va produir una sola unitat.
El 1952, el 250 S va guanyar la Mille Miglia i les 12 Hores de Pescara, i a Le Mans, aquest mateix any, va registrar el temps de volta més ràpid en carrera.
El 250 S va ser creat com una evolució del model 225 S anterior. Compartia el mateix xassís d'acer tubular de tipus 'Tuboscocca' que muntaven alguns d'ells. El nou model va mantenir la mateixa distància entre eixos i dimensions. La gran novetat era el motor Colombo V12 de 3.0 litres que muntava, desenvolupat per Aurelio Lampredi, enginyer cap de Ferrari en aquell moment.
El 250 S tenia una carrosseria tipus Berlinetta tancada dissenyada per Giovanni Michelotti i construïda per Vignale. L'estil s'assemblava molt a les Berlinettas Vignale dels seus predecessors. Els parafangs davanters tenien dues sortides d’aire en forma de ull de bou per expulsar l'aire calent de l'interior del compartiment motor, i el tap d'ompliment de combustible estava a l'exterior, muntat a la finestra del darrere. Després de la Mile Miglia, el capó es va modificar amb una presa d'aire. Originalment el parabrisa davanter tenia tres petits eixugaparabrises instal·lats, un d'ells estava al sostre.
L'únic exemplar produït tenia el número de sèrie s/n 0156ET. Les sigles "ET" corresponien a la denominació 'Export-Tuboscocca'. L'experiència tècnica i les capacitats de competició del 250 S al llarg de la seva carrera van portar a Ferrari a desenvolupar un dels seus cotxes de carreres més reeixits produït en sèrie, el 250 MM.
El motor del 250 S es va basar en la unitat 225 S, amb un diàmetre dels pistons augmentat en 3 mm, quedant les mesures internes en 73 per 58,8 mm de diàmetre i carrera. La capacitat resultant va ser de 2.953,21 cc, perfectament adaptat per a qualsevol reglament de la categoria "Sport 3.0". La potència de sortida es va beneficiar d'un disseny actualitzat i innovador de l'admissió i la distribució, ja introduït en el 225 S, i ara era de 230 CV a 7500 rpm. La relació de compressió va ser augmentada a 9: 1. Es va mantenir la configuració SOHC que era l'estàndard per als motors Ferrari V12 en aquell moment. Tampoc es van modificar els tres carburadors Weber 36DCF. El motor usava una sola bugia per cilindre, servida per dues bobines i tenia una lubricació per càrter humit. L'embragatge era d'un sol plat.
El xassís del 250 S era del tipus 'Tuboscocca' que utilitzava tubs d'acer de menor diàmetre amb travessers addicionals. El marc espacial enreixat resultant era lleugerament més lleuger i rígid que el xassís tubular estàndard. Va ser desenvolupat per Gilco, una empresa especialitzada en xassís establerta per Gilberto Colombo, i es va introduir per primera vegada en un 212 Export. La suspensió davantera era independent amb forquilles de longitud desigual i ballestes transversals, amb amortidors hidràulics. A la part del darrere hi havia un eix complet amb ressorts semi el·líptics i amortidors hidràulics. Els frens eren de tipus tambor. El 250 S encara feia servir una caixa de canvis no sincronitzada de cinc velocitats.
La carrera esportiva del xassís 0156ET va acabar a finals de 1954, quan va tornar a la fàbrica. El 1955 es va vendre als Estats Units.

Type: Endurance
Brand: Ferrari Headquarters: Maranello Since: 1929
Model: 250 S
Year: 1952
Technical specifications:

Race: Mille Miglia
Edition: 19
Season: 1952
Championship: World Sportscars Championship
Position: 1^st
Category: + 2..0
Category position: 1^st
Number: 611
Team: Scuderia Ferrari

Miniature Slot Car

Motor

Gear

Edit